Els productes que es consideren dins del terme genèric de biomassa poden ser de tipus forestal, procedent de la indústria de transformació de la fusta, de tipus agrícola, del sector ramader i agroalimentari o residual. També hi ha els residus municipals i els cultius energètics.
Biomassa d’origen forestal. Es considera biomassa d’origen forestal tots els productes i restes que provenen dels treballs de manteniment i millora de les masses forestals. En el marc del projecte Enersilva, la biomassa d’origen forestal es va definir com la biomassa forestal primària (BFP). En són alguns exemples els productes i restes que provenen de les podes, les tallades i les aclarides.
Biomassa procedent de la indústria de transformació de la fusta. La indústria de transformació de la fusta, inclosa dins el sector forestal, genera subproductes que també són susceptibles de ser utilitzats energèticament. És el cas dels costers, les serradures, les escorces i els encenalls. També s’hi poden considerar els licors negres de la indústria paperera.
Biomassa d’origen agrícola. Les restes que es generen de les activitats agrícoles i agroalimentàries i que es poden utilitzar de forma directa com a combustible o com a matèria primera per obtenir altres combustibles –com poden ser els biocarburants– es consideren biomassa d’origen agrícola. Inclou les restes que provenen de conreus llenyosos (com les branques obtingudes de les podes d’arbres fruiters) i de conreus herbacis (com la palla dels cereals i la canyota de blat de moro).
Biomassa procedent del sector ramader i agroalimentari. Es refereix a tots aquells residus i subproductes orgànics que poden ser valorats energèticament a través del procés de digestió anaeròbia. Els purins de porc, els fems, els residus d’escorxador, els greixos animals i les restes de polpes de fruites, entre d’altres, són exemples d’aquest tipus de biomassa.
Residus municipals. Es consideren residus municipals les restes de poda i jardineria i els residus voluminosos (fusta neta provinent de la recollida selectiva i de la petita activitat industrial).
Biomassa de tipus residual. És aquella que prové d’un procés de transformació artificial. La fracció orgànica dels residus sòlids urbans (RSU), els fangs generats a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) o els olis vegetals ja utilitzats poden transformar-se en biomassa de tipus residual.
Productes: estella, pèl·let i briqueta
Tot i que una part important dels biocombustibles sòlids es fan servir de forma directa, com per exemple és el cas de la llenya a les llars i per a les xemeneies, la utilització energètica moderna dels biocombustibles sòlids requereix condicionar-los de forma especial per poder-los utilitzar com a combustible. Les formes més utilitzades són l’estella, el pèl·let i la briqueta.
Estella
L’estella és un material orgànic que procedeix de la fragmentació de la biomassa forestal (estellat), formada generalment per fusta i escorça. El seu poder calorífic, quan la humitat és inferior al 30% (b.h.), pot oscil·lar entre les 3.000 i les 3.300 kcal/kg, en funció de l’espècie utilitzada.
Pel que fa a les dimensions, la longitud i l’amplitud predominen per sobre el gruix. Concretament, la longitud d’una estella pot oscil·lar entre els 2 cm i els 10 cm, mentre que d’ample pot mesurar entre 2 cm i 6 cm. El seu gruix no acostuma a superar els 2 cm.
A banda d’utilitzar-se com a combustible i/o com a matèria prima per fabricar altres biocombustibles (com pèl·lets i briquetes), les estelles de fusta es poden destinar a obtenir taulers de partícules, de fibres o de qualsevol altre tipus, així com a obtenir fibres per fabricar paper.
L’estella se sol definir segons dues normes: la UNE-CEN/TS 14961 (normativa espanyola) i la ÖNORM 7133 (normativa austríaca). Aquestes normes fan referència a la humitat, la granulometria, la densitat i el contingut en cendres .
De totes maneres, el Comitè Europeu de Normalització (CEN) ha aprovat recentment la norma EN 14961, amb el títol Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de combustibles. Aquesta norma consisteix en 6 parts, sent la part 1 la que fa referència a Requisits generals i la part 4 la que fa referència a Estelles de fusta per a ús no industrial.
Donat que un cop el CEN aprova una norma aquesta ha de ser adoptada pels diferents països europeus, al febrer de 2011 es va publicar la norma espanyola UNE-EN 14961-1, corresponent a la part 1. Aquesta norma anul·la la UNE-CEN/TS 14961:2007.
Pel que fa a la part 4, tot i que a Europa es va publicar al juny de 2011, encara no està adoptada en l’àmbit espanyol. Aquesta norma és la que definirà diferents qualitats d’estella, classificant-la amb la categoria A1, A2, B1 i B2.
Pèl·let
Els pèl·lets són petits cilindres que s’obtenen de triturar i assecar la fusta o altres elements vegetals tot premsant-los i comprimint-los, posteriorment. Es distingeixen per tenir una forma cilíndrica i homogènia, una humitat d’entre el 8 i el 10% en base humida, una densitat elevada i un poder calorífic que pot oscil·lar entre les 4.000 i les 4.500 kcal/kg. Les seves dimensions són molt discretes: oscil·len entre 1 cm i 6 cm de longitud i entre els 0,6 cm i els 2 cm de diàmetre.
El pèl·let, com també és el cas de la briqueta, està pensat per a ús domèstic en xemeneies o calderes individuals, per a calderes d’una comunitat de veïns o per a calderes de petites i grans indústries.
A principis del 2011 es va posar en marxa un segell de qualitat pels pèl·lets: el segell ENPlus. Fins a l’actualitat, la diversitat en marques de qualitat del mercat i les experiències de fabricants de calderes i usuaris amb diferents tipus de pèl·lets, han portat a la indústria a crear aquesta marca de qualitat única, senzilla i eficient. La certificació ENPlus busca assolir l’objectiu d’unificar la qualitat del pèl·let a Europa de manera que es pugui garantir la qualitat al consumidor final. Segons aquest segell de qualitat el pèl·let es classifica en qualitat A1 (pèl·lets de fusta verge i restes sense tractament químic, amb baixos continguts en cendres, nitrogen i clor), la qualitat A2 (combustibles amb majors continguts de cendres, nitrogen i/o clor) i la qualitat B on es permet fusta amb tractaments químics, restes industrials i fusta reciclada i amb restriccions molt estrictes pel que fa al contingut en metalls pesats.
Briqueta
Una briqueta és un aglomerat d’estelles que pot ser fabricada per diversitat de materials compactats (des de biomassa forestal procedent de treballs silvícoles, fins a biomassa procedent de residus de les indústries de transformació de la fusta, passant per biomassa residual municipal, carbó vegetal o una mescla de totes).
La humitat final de la briqueta sol ser semblant a la del pèl·let. El poder calorífic és de 4.700 kcal/kg, i pot tenir formes molt variades: cilíndrica (que és la forma més comuna), de prisma quadrat, de prisma hexagonal buit o de maó. Quan presenta forma cilíndrica és molt semblant al pèl·let, però amb unes dimensions més grans que oscil·len entre els 5 cm i els 13 cm de diàmetre i els 5 cm i els 50 cm de longitud.